La creativitat està sobrevalorada

L’altre dia, en un saló de te ben a prop de la catedral de Barcelona, parlava amb una bona amiga. En l’animada conversa vam tocar molts temes i un dels més interessants, sens dubte, va ser el de la creativitat. Aventuro ja, només començar aquest article, la conclusió a la qual vam arribar, i és que la creativitat està sobrevalorada.

Però el més interessant és que parlant sobre el tema ella em va mencionar una pregunta que havia llançat un professor a la classe quan ella cursava els seus estudis universitaris. La pregunta que aquest plantejava als  estudiants era que diguessin que podia haver dins una capsa de fusta d’una mida tipus estoig per a ploma estilogràfica, la capsa estava tancada i era la imaginació dels estudiants la que devia aventurar que hi havia dins la mateixa. 

D’aquesta manera el professor esperava trobar indicis de pensament creatiu o divergent o com se li vulgui dir, en les respostes dels alumnes. Com és d’esperar qualsevol persona normal i corrent respondria que dins la capsa podia haver-hi un bolígraf, un llapis, una ploma, etc; mentre que una persona creativa podria respondre que hi ha un fòssil de dinosaure, el relat sobre la invenció de l’exprimidor de taronja imprès amb lletra Comic Sans, o simplement que la capsa és un bloc sencer de fusta i que per tant no està buida i a dins no pot haver-hi res.

Evidentment no cal mencionar que relacionar la creativitat amb aquestes respostes em sembla una gran ximpleria. El “problema de la capsa de fusta” té un entitat comparable a aquells adverts spam que apareixen a moltes pàgines d’Internet i que prometen calcular el teu QI amb 4 preguntes estúpides ( i aventuren que segurament ets més imbècil que algun personatge famós de dubtosa capacitat intel·lectual). Però en comptes de ser un spam més a la xarxa, el “problema de la capsa de fusta” és plantejat per professors universitaris als seus alumnes. Qualsevol estudiant universitari amb un mínim de sentit comú es negaria a respondre a tal problema i fins i tot estaria totalment legitimat a denunciar aquell professor.

El “problema de la capsa de fusta” té una entitat comparable a aquells adverts spam que apareixen a moltes pàgines d’Internet i que prometen calcular el teu QI amb 4 preguntes estúpides.

Lògicament, ara hauria de proposar una definició elaborada del que és la creativitat i mencionar alguns instruments més sofisticats que “la capsa de fusta” per a atansar-s’hi. Però m’agradaria fer quelcom de més interessant i remarcar com l’afany de la racionalització i la commensurabilitat arriben fins i tot a l’àmbit de la creativitat.

Avui en dia, i en gran part gràcies a una disciplina com és la psicologia, que està generant un canvi cultural remarcable, assistim a un intent d’explicar qualsevol fenomen mitjançant la raó, i des del moment en que, gràcies a ella, trobem els mecanismes que produeixen tal fenomen, aquest mateix esdevé mesurable mitjançant instruments dissenyats per a tal propòsit.

Això va succeir amb la intel·ligència, pensem en els test d’intel·ligència elaborats per Alfred Binet, i el QI. Succeeix el mateix amb la personalitat i tests com el BIG FIVE o el 16PF. Seguint amb aquesta tendència arribem a la creativitat. Junt amb la importància que se li ha atribuït a aquesta capacitat per diferents raons en les que no entraré en aquest moment, ja des de fa uns anys, trobem que la bibliografia general i especialitzada sobre el tema ha viscut un important augment. Apropeu-vos a qualsevol biblioteca i en trobareu gran quantitat de llibres i manuals, o passegeu pels passadissos de qualsevol llibreria, sobretot si és especialitzada en psicologia i vosaltres mateixos ho veureu.

Max Weber va caracteritzar la modernitat per un procés de desencantament conseqüència d’un comportament cada cop més racional i controlat per l’ intel·lecte. L’intensa voluntat racionalista, per a explicar tot mitjançant la raó, du implícita la pèrdua del misteri i l’encant de tots aquells àmbits que anys enrere s’atribuïen a forces que escapaven d’aquest  intent humà per explicar i mesurar.

És el misteri i el seu encant del que parlem aquí, la creativitat és cada cop menys quelcom d’extraordinari, producte d’una ment privilegiada o d’un moment d’inspiració gràcies a les muses. Així esdevé quelcom que podem explicar de manera racional, i que no pertany a individus poc comuns sinó que és de tot ésser humà pel simple fet de ser-ho, i per tant es pot treballar i cultivar sistemàtica i metòdicament i, en darrer terme, també la podem mesurar.

A partir d’ara, i amb l’avenç de les neurociències, encara caldrà anar amb més de compte ja que no només podrem explicar racionalment i mesurar, la creativitat, sinó que a més podrem trobar el seu substrat en el cervell, és a dir, aquells mecanismes neuronals que generen la creativitat; aquelles substàncies que en determinats circuits caracteritzen el pensament creatiu. Evidentment cal dir que tot això no és tan simple com sembla, però a falta d’una reflexió profunda sobre aquestes noves disciplines sobren les propostes de píndoles de la creativitat o fins i tot de la felicitat.

Més enllà d’aquest últim apunt sobre les neurociències, cal recordar que una de les conseqüències més destacables de tot aquest procés de racionalització i desencantament que ha viscut la creativitat és la seva cotització a l’alça en el mercat de valors personals. Conseqüència, d’altra banda, absolutament lògica, ja que si la creativitat no és res d’extraordinari que pertany tan sols a uns pocs individus tocats per les muses sinó que és quelcom que tothom té i només cal treballar-la, es deriva que aquelles persones que, per qualsevol raó, creuen que no estan dotades per a la creativitat i que unes dècades enrere haguessin abandonat l’empresa creativa amb resignació, actualment es veuen amb cor de seguir insistint en ser creatius.

Una de les conseqüències més destacables de tot aquest procés de racionalització i desencantament que ha viscut la creativitat és la seva cotització a l’alça en el mercat de valors personals.

Sigui el que sigui el que arribi en els propers anys pel que fa al terreny de la creativitat caldria recordar que cal atribuir a totes les coses el seu just valor. I com he dit al principi quan començava aquest relat situant-me en aquella teteria de Barcelona, la conclusió a la que vam arribar amb la meva amiga és que la creativitat està sobrevalorada, i malgrat això seguim capficats en ser creatius. 

No té res de dolent no ser creatiu, com tampoc té res de dolent no resignar-se i voler ser-ho. No obstant, del que cal tenir cura és de no trobar-nos encegats degut a l’afany de ser creatius i que aquest afany que ens du a respondre a “la pregunta de la capsa de fusta” d’una manera creativa ens impedeixi adonar-nos que qualsevol resposta que donem per molt creativa que ens sembli, no deixarà de ser estúpida perquè respon a una pregunta estúpida.

Marc.