La informació desinformada

Enquestes, estadístiques, tests... Dia rere dia ens veiem sotmesos a la pressió de la informació, que amb l’assentament de les noves tecnologies ha trobat un mètode més ràpid de propagació. Només ens cal teclejar sobre el que volem saber per tenir en la nostra pantalla més informació de la que demanàvem.

És un dels impactes de les noves tecnologies, sempre amb parts positives i parts més problemàtiques. Aquest tema se’m va ocórrer després de buscar per Internet diferents teories sobre la filosofia present en la sèrie de televisió LOST (un hobbie que no deixa de perseguir-me). Entre les diferents informacions que vaig anar trobant, n’hi havia de informacions mal revisades, com la que afirmava que Jean Jacques Rousseau era l’inventor de la fórmula “Homo homini lupus”, la sentència més famosa del filòsof anglès Thomas Hobbes. Aquesta informació no em va semblar tan greu com la que posteriorment vaig trobar, que en resum venia a dir que John Locke fou deixeble de Jeremy Bentham, quan de fet, John Locke va morir abans que Bentham arribés a la vida.

Aquests dos exemples poden semblar una pedanteria d’un freak amb molt temps lliure, i de fet ho són, però no podem negar la gran massa d’informació desinformada que ens arriba segon a segon, és un dels problemes de la postmodernitat i les noves tecnologies. Avui tothom pot dir el que vulgui, perquè si s’equivoca, tan li fa, no ens hem de refiar de tot el que es publica a Internet, això ja ho sabem, però, ens podem refiar de tota la informació filtrada per la premsa, els mitjans de comunicació i les demés vies de transferència? En el llibre “La democracia del conocimiento”  Innerarity ens proporciona coneixement (que no informació) sobre aquest tema. Remarco la distinció entre coneixement i informació, ja que, com molt bé ens expressa el mateix Innerarity, la informació no serveix per a res si no ens aporta coneixement, una informació en que no hi hagi coneixement, es quedaria en una simple dada. És això el que rebem contínuament, tones i tones de dades que canvien de nom per convertir-se en fiables, però que en el fons no són més certes que dir que la Sagrada Família es troba a Santiago de Compostela.

En resum, en aquests temps postmoderns, és més que mai necessària la capacitat de discernir, de seleccionar, de triar entre l’immens mar de coneixement potencial que ens arriba. Aquesta selecció podrà evitar-nos el mal tràngol de donar com a bones informacions enganyoses que poden arribar des de dalt per tal de interferir en nosaltres, o ja ningú recorda les mítiques desacceleració o la Champions en la que Espanya participava en el terreny de l’economia? Zanco Panco ja li va explicar molt bé a l’Alicia, al dir-li que el que conta no és el que les coses signifiquin, sinó qui té el poder. Comencem a preocupar-nos per conèixer i deixem les informacions per les tertúlies “roses”,  que sempre ens poden fer passar una estona divertida.

Pau.