L'amor a "Mujeres y Hombres y Viceversa" (i 3) Els petons, un canvi d'estatus

Potser en el canvi de posició dels petons, pel que respecta a l’amor de parella, hi trobem l’exemple més clar del domini d’un amor desencantat a MYHYV. El tracte que aquests reben per part del tronista els col·loca com a un criteri més que cal experimentar per tal de conèixer-lo, i són un element important que de ben segur afectarà la posterior selecció de parella.

En nombroses ocasions ha succeït al programa que el/la tronista es besa amb diversos/es pretendents, doncs existeix una norma no escrita, per la qual aquest té tot el dret a fer-ho (sempre dins el programa). I puc dir, sense por a equivocar-me, que aquesta norma troba la seva justificació en que percep els petons no com la culminació d’un amor romàntic i irracional (visió més propera a l’amor encantat) sinó com un criteri a conèixer i valorar dins una versió de l’amor racional i racionalitzada, en definitiva d’aquell amor desencantat del que vinc parlant.

Existeix la possibilitat que els nens i nenes (preadolescents) siguin els únics per a qui els petons segueixen tenint aquell estatus com quelcom màgic i extraordinari, que gairebé provoca vergonya al parlar-ne. El moment en que es fan el primer petó és un dels majors esdeveniments que poden viure, l’expliquen entre somriures ruboritzats, i amb la candidesa i innocència pròpies de la seva edat. Són els únics per a qui els petons continuen gaudint d’una posició encisadora i romàntica, capaços de trastocar el seu món. Després ja creixeran...

Assumint que a MYHYV els petons tenen aquest estatus de ser un criteri més dins el ventall que els tronistes elaboren per a fer la seva posterior elecció, una de les situacions més fascinants és el moment en que la pretendent veu com aquella persona per qui sent una atracció (és a dir el tronista) es besa amb d’altres persones.

Normalment després de veure un vídeo d’una cita on el/la tronista es besa amb un/a pretendent, la presentadora del programa, molt intel·ligent, pregunta a la resta de pretendents que els sembla allò que acaben de veure, és a dir, que els sembla que la persona que, se suposa els agrada, es petonegi i molt sovint es magregi amb algú altre?

I la resposta, tan repetida que ja cansa:

-          No m’agrada, però... què puc fer? He d’acceptar-ho, està en el seu dret, les normes del programa ho permeten i entenc que ha de conèixer d’altres persones.

Vegem un exemple del que vull dir!

El tronista “Reche” ens brinda situacions totalment adients per il·lustrar el canvi de posició dels petons, fins i tot n’existeixen de diversos tipus que poden respondre a la complicitat que un té amb l’altre persona. Ell parla de petons discotequers i petons amb sentiment:

http://www.telecinco.es/mujeresyhombres/besos-Sandra-Laura_3_1375092541.html

Per altra banda la seva pretendent “Laura Barcelona”, qui mesos més tard seria tronista, expressa de forma immillorable la resignació, malgrat el disgust, cap al petó que el seu tronista es fa amb una altra.

http://www.telecinco.es/mujeresyhombres/Miriam-pide-Laura-reaccione_3_1375092540.html

           

      “Estoy aquí en un programa que sé que todas vamos a conquistar a una persona. Aunque me fastidie tengo que tragar con ciertas cosas, pero por otro lado no quiero tragar con ciertas cosas, porque claro a mí este chico cada vez me gusta más”

“Estoy en un programa que tengo que tragar, como he dicho antes, con ciertas cosas, esto realmente me lo tengo que comer si quiero seguir conociéndote”

No menys increïble resulta l’actitud del tronista quan, per justificar la seva impune promiscuïtat, s’excusa en que vol veure reaccions per part de les pretendents al petó que s’ha fet amb una d’elles.

http://www.telecinco.es/mujeresyhombres/Laura-segunda_3_1374492583.html

[El vídeo comença a comptar des de dalt fins que arriba a 0]

Fixem-nos que quan queden 3:12 ell diu que vol veure reaccions, en aquest cas per part de “Laura Barcelona” qui d’entre les pretendents és la preferida, al petó que es fa amb una altra:

 “como le podía influenciar (seria més correcte influir, però d’on no n’hi ha no en raja) esto a ella”.

Quan queden 1:48 una altra pretendenta pregunta directament al tronista, “Reche”, si el petó l’ha fet per posar a prova a “Laura Barcelona”, el diàleg és aclaridor:

-          Pretendenta Vanesa - Si es una manera de ponerla a prueba a ella? (referint-se a “Laura Barcelona”

-          Reche – Sí, pues en parte sí. A ella y a todas para ver la reacción que tenéis.

I quan en queden 0:35 Reche es dirigeix directament a Laura i li demana la seva opinió.

Exactament 2 setmanes més tard “Reche” se’n va al “cuarto oscuro” amb la pretendenta Karina. Ara ja hi ha llàgrimes de “Laura Barcelona” que ha de veure com el noi que li agrada s’ho passa bé amb una altra

http://www.telecinco.es/mujeresyhombres/Laura-quiere-ver-cita_3_1382891751.html

Tota aquesta exposició a les “infidelitats” de la persona que vols que sigui la teva parella l’endemà i per qui tens certs sentiments no crec que sigui una cosa que calgui suportar amb resignació, malgrat sigui “legal” dins el programa. Tot i que en un món on els comportaments dels individus imiten cada vegada més les maneres consumistes potser acabarem per acceptar que la infidelitat és quelcom que pot ocórrer en el moment que un producte resulta més atractiu que el que nosaltres oferim i que mai està de més provar coses noves: “provi-ho i si no li agrada no s’ho emporti”, “provi-ho i si no li agrada ho torna sense cap compromís ni pagament”, o el magnífic “si no queda satisfet li retornem els diners”.

La posició que els petons ocupen en cada una de les versions extremes d’amor que vinc comparant són ben representatives de la distància que vull exposar. En resum, en l’amor encantat els petons són la culminació de tot un procés d’amor que no atén a raons, són allò que l’enamorat espera amb impaciència i arribat el moment és tal la seva força aclaparadora que sembla que el món s’aturi. Per altra banda, en l’amor desencantat els petons representen un criteri més, segurament amb una gran importància, però un criteri més al cap i a la fi de tot el compendi a través dels quals s’intentarà prendre una decisió el més racional possible.

Val a dir que tot l’esmentat respecte dels petons, com de les dues versions d’amor, són abstraccions que succeeixen en els extrems. Ni molt menys són situacions que ocorren diàriament ni representatives del que és una relació de parella, que de ben segur podrem categoritzar la diversitat d’aquestes sempre en posicions intermèdies de les dues versions extremes aquí presentades. No obstant això, defenso que en l’actualitat ens trobem molt més propers a la versió desencantada de l’amor que no pas a la contrària. Estic segur que una gran majoria de persones mai estarien disposades a renunciar a tota la seva vida (amics, estudis, feina, aficions...) per a dedicar-se en exclusiva a un amor irracional, que en cas que fos a primera vista, podria ser fins i tot perillós (qui sap si l’altra persona és un desequilibrat amb un impulsos homicides?). Evidentment ambdues versions tenen les seves peculiaritat i si hi burxem trobarem coses a criticar.

Hauria de preocupar-nos que la versió encantada de l’amor sigui la que ens venen des de realities com MYHYV? Probablement direm que a la televisió tot és mentida i per tant no cal capficar-s’hi. Jo, personalment, crec que cal almenys reflexionar-hi, sobretot si Woody Allen té raó quan diu que “la vida no imita l’art sinó la mala televisió”.

Marc